Dona a l’espill

Christoffer-Wilhelm Eckersberg

Miro a l’espill
vida que ja ha passat,
història buida,
fondalada d’un temps
que bufa inert
movent la solitud,
com un penjat
oscil·lant en el vent.

Miro a l’espill
tot el desistiment,
la filagarsa
de temps anorreat,
vacuïtat
de l’espai impotent
caient empès
pel llast acumulat.

Miro a l’espill
l’ésser estrany que sóc,
l’isolament
-malaltia que em venç-,
i interrogo
el temps gasiu i advers,
on faig esforços
per trobar-hi esperança.