Monthly Archives: Octubre 2017

Terra erma

noia capvespre estiu dona

Han d’esclatar guspires
d’un frec de sofre
amb un paper de vidre.
Una trobada
on hi hagi una mirada
fregant carícies.
I així a la terra erma
hi creixeran
arrels fràgils i vives,
que s’estendran
tenaces i constants,
per fraus i ribes.
Brostaran flors i fulles
a ple sol nu
esveltes i fornides.
I instant a instant
s’endurà un vent suau
llavors contínues.

Animal sa

noia dona jove dalt del tren

Animal sa i cívic
dalt del tren
que et duu a la festa
de Barcelona oberta,
ets sents capaç
i jove i et fa goig
l’esplet de sol
les petites conteses.

Animal sa,
il·lús i confiat,
avui apartes
la mort que duus inserta
i veus la vida
com la dansa d’estiu
i fons respires
i tot sol emergeixes.

Animal sa,
ésser humà que alenes
constituït
pels trets habituals,
camines dret,
aguantes grosses penes,
trencat pel mig,
et tornes a elevar.

Temps rabent

Dibuix carrusel

Com roda de pressa el temps,
corre sense penedir-se,
amb olor d’aire rabent,
amb fermesa irreductible.

Corre com un carrusel
circularment i insensible,
l’eix que li aguanta els roders
sembla a punt de fer fallida.

Les cadiretes van boges,
s’eleven en el vertigen,
i el carrusel va expulsant
els cossos fràgils ja lliures.

Mar absort

mar escuma 23548

Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.

Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.

Tardor furtiva

fulles roges de tardor

Falda de bosc
on bolets xics germinen,
el biaix de sol
deixa la terra ombrívola,
els flocs d’espores
circulen invisibles,
llavors arrelen
entre el sigil continu,
i una pau lenta
es confon estremida
amb l’olor roja
d’una tardor furtiva.

Contínum

dona d'esquena llegint el diari al carrer

No hi ha cap cant
que amoroseixi els dies
i el meu cor lent
fa trajectes debades,
només pretén
alleugerir el contínum,
cabdell de temps
de gran feixuga càrrega.

Recòndit caliu

parella nua home noi dona noia tendresa dormint 000

Mai hi ha hagut tan recòndit caliu
en els cossos confosos en claror d’amor,
mai qui fores no s’ha enfosquit
i segueixo immersa en el nostre doll.
I anem junts endavant en el temps
que no incideix en el nostre pertanye’ns.
Tenint-te així no m’importa pas gens
la meva tan minsa insignificança.