Terra erma

noia capvespre estiu dona

Han d’esclatar guspires
d’un frec de sofre
amb un paper de vidre.
Una trobada
on hi hagi una mirada
fregant carícies.
I així a la terra erma
hi creixeran
arrels fràgils i vives,
que s’estendran
tenaces i constants,
per fraus i ribes.
Brostaran flors i fulles
a ple sol nu
esveltes i fornides.
I instant a instant
s’endurà un vent suau
llavors contínues.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.