Com roda de pressa el temps,
corre sense penedir-se,
amb olor d’aire rabent,
amb fermesa irreductible.
Corre com un carrusel
circularment i insensible,
l’eix que li aguanta els roders
sembla a punt de fer fallida.
Les cadiretes van boges,
s’eleven en el vertigen,
i el carrusel va expulsant
els cossos fràgils ja lliures.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 