Monthly Archives: gener 2017

Inclement

Posted on 29 gener 2017 | Deixa un comentari

dona-blavamax-gasparini-26

Cap on mirava jo
mentre corria l’època
i treia el cap de nou
i jo ja era una altra
del tot aposentada
com vaig copsar, perplexa,
en una inclement era
de joventut asclada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Silent

Posted on 28 gener 2017 | 1 comentari

Callada en temps estrany,
sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta
desconegut i aliè.

A cap espai no resta
la meva identitat,
com la mort visc dispersa,
sense pes, sense edat.

Incorpòria i inerta
tal com la neu silent
de cop em sobresalta
el batec que vaig ser.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Matí

Posted on 22 gener 2017 | Deixa un comentari

noia-dormint-al-tren-mati-dona

La feixuguesa del matí,
tren que avança sobre rodes seques,
el cos immers en la seva cavitat,
l’ala de la son arrupida a les parpelles.

El pensament ensotat a la teranyina,
i la sang sorruda fent via lentament,
amb tot l’ésser que cau al cantó més absent
fins que un cop, de retruc, el torna a la vigília.

Deixa un comentari

Publicat dins de ., Poemes dalt del tren

Llum

Posted on 14 gener 2017 | 1 comentari

mar-verd-000456

Es vessa el sol al mar
i es descompon en peixos,
ocells de llum volant
ran les ones en feixos.

Exaltació de llum
exuberant de dia,
fugaços els ocells,
els peixos instants vibren.

Aletegen les ones
de llum com brasa viva,
fulgura extasiada
la mar, dansant colpida.

1 comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes del sol

Forat negre

Posted on 14 gener 2017 | Deixa un comentari

forat-negre-589595

Foscor i llums de nit
penjats a la tenebra,
estès i impenetrable
aquest espai suspès
en un vast infinit
a dins d’un forat negre,
la solitud vibràtil
en l’estàtic desert,
igual que el buit voraç
on fa paor engolir-se.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols