Enigma

Pur aire de vidre
al cel blau, l’espai,
intocats els arbres,
immòbil boscam.

Mel que regalima
de l’alt sol daurat,
corre el tren, la vida
suaument impulsats.

L’estació a què arriba
no ens ha estat pas dit.
Amb aquest enigma
levita el somrís.