
Mar serena de la nit,
no t’il·lumina cap astre,
però a dins teu hi duus claror
neta i fragant de gran mare.
Sumptuosa creix en tu
la vida sense aturar-se,
en el teu ventre matern,
mar sempre amorosa i màgica.
Remorosa vas bressant
el continent que proclames,
cançó de bressol contínua
per tots els éssers que empares.
Com es llegiria aquest poema en veu alta? Quina es la seva interpretació? L’haig de llegir en veu ala