Mar serena de la nit,
no t’il·lumina cap astre,
però a dins teu hi duus claror
neta i fragant de gran mare.
Sumptuosa creix en tu
la vida sense aturar-se,
en el teu ventre matern,
mar sempre amorosa i màgica.
Remorosa vas bressant
el continent que proclames,
cançó de bressol contínua
per tots els éssers que empares.
Publicat dins de Poemes del mar
Entremaliada mar
de faiçó tan infantívola
alegria de diumenge
aigua lleugera i festiva.
Vas jugant a no mullar
però amb una onada que arrisques
sobrepasses el teu flanc
i ens deixes la pell de vidre.
Amb el teu bombollejar
vas fent riallades vives
i tornes a recular
somiosa, i sempre amiga.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes per a nens
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 