Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.
I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.
Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.
Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.
Publicat dins de Poemes de ciutats, Poemes solars
Frenesí d’escuma
en la nit tancada,
salivera arran
geniva salada.
Els llavis del mar
als quatre vents clamen
el seu neguit greu
de vasta fondària.
Sensible i dolgut
adverteix sens pausa
que ningú fereixi
el seu tors de nacre.
Publicat dins de Poemes del mar
Charles Santore
Plou
el cel tot es clenxina
cau
una aigua esmunyedissa
ve
un núvol amb camisa
pren
al seu faldó la brisa.
Treu
el cap la nit obscura
té
la cara tota bruna
rep
el ruixim de la pluja
va
a assecar-se la brusa.
Surt
una estrella mullada
duu
de la mà una companya
veu
com de cop se li escapa
és
fugaç i corre ràpida.
Surt
la lluna ben rodona
duu
un paraigua d’aurora
sent
el cel rogent com trona
fuig
directa per la porta.
Cau
la pluja sola i tendra
veu
com els arbres l’alenen
sent
una alegria plena
sap
que al món ells la festegen.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes per a nens
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 