Ofec

Posted on 25 Octubre 2016 | 1 comentari

dona-noia-asseguda-trista-0000000000

M’ofego dins del temps
per un dolor assolada,
la jove tarda és
final i davallada,
silent és tot l’espai
on no deixo petjada,
m’assec a sota el cel
sense esma, esgotada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Ofec”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.