Una dona enmig del no-res,
el mar sonor a quatre passes,
un fanal a la placeta, encès,
una llum grogosa com d’un astre.
Un esbós amb un llapis carbó
diluint-se en la boira mullada,
amb la nit esperant al cantó
feixuga i densa fins arribar a l’alba.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 