Cel·la

Posted on 23 Setembre 2016 | Deixa un comentari

dona-noia-amoinada-000000-0000002

El dolor,
el centrat de l’agulla,
clou el cor
en una cel·la obscura,
com podré
relaxar l’entrecella,
com la pau
vindrà a fer en mi la plena.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.