
El tràfec dels trens,
la gent resignada,
monòton vaivé
lliscant amb desgana,
corrent sobre el temps,
esfera tancada.
Les agulles giren,
l’esgotament guanya.

El tràfec dels trens,
la gent resignada,
monòton vaivé
lliscant amb desgana,
corrent sobre el temps,
esfera tancada.
Les agulles giren,
l’esgotament guanya.
Publicat dins de ., Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols

Manuel,
Hemos vivido
en huecos recónditos y violáceos,
hemos vivido en huecos
tensos y encarnados
donde sólo hemos existido nosotros
ignorados e ignorando.
Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.
Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars

El dolor,
el centrat de l’agulla,
clou el cor
en una cel·la obscura,
com podré
relaxar l’entrecella,
com la pau
vindrà a fer en mi la plena.
Publicat dins de Poemes ombrívols

Giraven els cavallets de fira
entre els arbres florits de l’estiu,
colors i miralls en correntia
entre el tomb circular de l’encís.
Una tarda de claror expandida
filtrada per joia en moviment
on tota la infantesa resplendia
amb el trot alegre i fugisser.
Publicat dins de Poemes de les estacions