Cap vent

Posted on 21 Agost 2016 | Deixa un comentari

dona noia d'esquena a la finestra blanc i negre 000

No arribarà cap vent
a la xafogosa ànima,
compacta i replegada,
amb artèries inflades,
ni vindrà cap consol
per tornar-la a la gràcia.
Feixuga i atuïda,
mirarà el temps com passa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.