Pedra

Posted on 30 Mai 2016 | Deixa un comentari

dona darrere una reixa

Un vent fort sota el sol,
l’impuls del tren que avança,
l’energia del temps
i el meu ésser immòbil
en cruïlla barrada.

La brúixola perduda,
enllà la mort que esguarda,
l’acceptació a la gola
amb duresa de pedra,
però per res conformada.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.