Esquerdes

cara 000 de dona esquerdada noia

El tren em duu
cap a un nou horitzó,
just Barcelona,
a mitja hora comptada.
Ençà del mar,
al peu d’un bosc tinc casa,
llunya i segada
del teixit ciutadà.
Mudant-me aquí
potser em trasmudaria
de seca a humida,
d’esquerdada a suau.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.