Daily Archives: 30 Mai 2016

Un vent fort sota el sol,
l’impuls del tren que avança,
l’energia del temps
i el meu ésser immòbil
en cruïlla barrada.

La brúixola perduda,
enllà la mort que esguarda,
l’acceptació a la gola
amb duresa de pedra,
però per res conformada.

El tren em duu
cap a un nou horitzó,
just Barcelona,
a mitja hora comptada.
Ençà del mar,
al peu d’un bosc tinc casa,
llunya i segada
del teixit ciutadà.
Mudant-me aquí
potser em trasmudaria
de seca a humida,
d’esquerdada a suau.