Xiscle

Posted on 25 Abril 2016 | Deixa un comentari

000 espiga trencada

Xiscla la solitud
en el vent sec,
ferit de mort.

Vidre tallant,
mantenint-se en suspens
clavant-se al cor.

Perseverant dolor
minant d’arrel
el buit i el plor.

Respir que es sega,
vida que es disgrega
en temps turmentós.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.