Somni

Posted on 4 gener 2016 | Deixa un comentari

000dona noia a la neu paraigua

 Vaig a l’encalç d’un somni
alt com la lluna ferma
del tot plena i esfèrica
mentre als peus la neu cruix.

L’aire blau de la nit
duu una gelor serena,
la immensitat batega
mentre el meu cor és buit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la nit, Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.