
Un horitzó de contrastos
després de boscos i molsa,
l’energia que es barreja,
la ciutat, remor i aroma.
Jo sóc al tren que m’hi porta
després d’una malaltia
tancada en la meva cova
molt més morta que no viva.

Un horitzó de contrastos
després de boscos i molsa,
l’energia que es barreja,
la ciutat, remor i aroma.
Jo sóc al tren que m’hi porta
després d’una malaltia
tancada en la meva cova
molt més morta que no viva.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols