Nit

Posted on 13 Novembre 2015 | Deixa un comentari

dona 000 noia sola mirant la ciutat

Això era
la nit a Barcelona,
quan em sostreies
el goig de tenir-te
sota el cel intacte,
igual que els teus llavis,
tan perduts en altres
que a mi no em senties.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.