Verí

No ix el plor,
llàgrimes que es contenen,
el respir fort
no duu oxigen al centre,
massa de sutge,
el dolor que enverina
colonitzant
el més profund del viure.
Massa letal
que s’escampa i flagel·la
el nucli dens
dels sentits sense treva,
cauré de cop
com un ferit sagnant,
no vull alçar-me,
vull quedar-me escolant.