Es belluga l’estiu
amb el riure de vent,
les fulles delitoses,
l’onada al mar batent,
i tot l’arbrat potent
cap al cel blau de porpra.
Jo el travesso pel mig
entre flors que llampeguen,
amb el cor tan ferit
com la sang a les venes,
sense moure il·lusions,
espectadora aliena.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 