Un passeig, de nit,
i un cel que ressona.
Ciutat que ens acull
sota del seu porxat.
Carrers amb riquesa
de llums i de bars
que em sadollen l’ànsia.
Prenguem l’escalfor,
un tallat calent,
un pastís de fruites
amb gustet d’anís
i canya de sucre.
Cau un plugim fi
que acarona els rostres.
Llums tènues, daurades,
coves amb tresors,
joiells i troballes.
El món sencer cap
en aquest cafè
dolç, de vidres diàfans.
També sent-hi a dins
s’hi respira nit,
amb estrelles d’ambre.
Com mar del Carib,
rodona, la lluna,
em ve a banyar a mi.
En tots els miralls
l’ànima lluent meva
reflecteix les flames
de llums i d’espelmes.
Lleu transpiració
dels pètals de l’aire,
oloroses flors
molles i volàtils.
En aquest cafè,
olor de taronja,
fa bo assaborir-s’hi:
vida esplendorosa.
Amedeo Modigliani
Alfons Mucha
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 