Avern

Posted on 16 Juny 2015 | Deixa un comentari

dona 000 noia trista 2353487567 mar

Deixeu-me marxar
a llocs inconeguts,
per sempre errant
amb el constant desfici.

Deixeu-me anar
la corretja que em lliga
al món ferotge
que m’ha esclafat en vida,

que amb ulls ensangonats
m’ha endinsat a l’Avern.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.