Un pèl més ençà amb tu se’n va l’ànima,
foc de jazz que escalfa les nits de fredor.
En el teu pregar bats una promesa,
alegria encesa, llum al carreró.
Gotes d’or, la pluja del teu rajar en flama,
pols d’encís espessa damunt la mirada,
pell de pols daurada com jorns de Nadal.
Enmig de la cova on alces la crida
el meu ésser vibra fulgent i fugaç.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 