Retrat de dona suïcida

Amedeo Modigliani

Cremen els teus ulls de gata persa
i foraden el temps en sostenir-te.
Dona subtil d’absoluta presència,
marededéu d’un altar de flama incombustible.

Trenes sota la terra les teves arrels fondes
i una saba arbòria et vitalitza,
dreta com un fus s’alça la teva força
impertorbable i fràgil, agresta i trencadissa.

La pell et refulgeix de l’olor de magnòlia,
polida per la pluja, virtuosa de brisa,
i el teu cabell pèl-roig d’una puresa ignota
fa llum al teu esguard concentrat en l’abisme.