Potser els velluts et priven de fruir primaveres,
l’aigua d’olor de roses de les sentors del camp.
Tu tot ho veus i mires rere de la finestra
i amb ombrel·la polida et prevens dels grans raigs.
Pàl·lida la pell blanca, efluvis de princesa
carnal i sensitiva, estampa japonesa.
Bella i decorativa, ets en un clos daurat:
només trencant el vidre tindràs la llibertat.
Alfons Mucha