Vincent van Gogh
La blavor del cel tenyeix les llambordes,
estels mariners naveguen l’espai,
cobricel del món en nit vaporosa,
finestres obertes a la llum vessant.
En la nit benigna de la ciutat quieta
cada terrat obre caliu i escalfor,
sota la nit blava fornida d’estrelles
convida a tastar-hi bonança i sentor.
Fast, luxosa festa entre l’aire límpid,
respir entre flaires del món delitós.
La nit amorosa que, tendra, somia
és temps que respira joia sense enyor.
Publicat dins de Poemes de la nit
Nit que duus el foc,
brasa que s’escampa,
embruix de cremor,
roentor que esclata.
Gira fort l’amor,
en la nit de flama,
el vent nuador
n’estreny la rotllana.
Tot l’immens del cel,
la lluna nacrada,
resten en suspens
pel llambreig que emana.
Publicat dins de Poemes de la nit
El dia fosqueja,
la nit es vesteix
per sortir a escena
mentre el sol fineix.
Blauet, rosa nivi
ara són de pas,
gris i negre arriben
amb tocs xarolats.
Les lluents estrelles
guaiten l’últim raig,
quan aquests es fongui
sortiran al ras.
Publicat dins de Poemes de la nit
Vicent van Gogh
Sota els alts arbres, la nit,
íntima com una espelma,
duu la dolçor de l’estiu
olorosa com flor tendra.
Ben a prop respira el cel
amb la seva negror encesa
i un mar d’estrelles recull
els somnis que al vent naveguen.
Sola sota el firmament,
l’aire amb lluïssor de perla,
aplego els moments més bells
que, tangibles, són presència.
I deixo ensonyar l’esguard
en el misteri que alena
aquesta nit mormolant
estesa damunt la terra.
Publicat dins de Poemes de la nit
S’eleva la natura,
joia luxosa,
atreta per la lluna,
alta cinglera,
en la llum torrentosa
s’alcen les roses,
en la perlada nit
amors es drecen.
Publicat dins de Poemes de la nit
Aurèola de lluna
com tapet destacant-la
en el cel blau de Prússia
mentre el dolç vespre avança.
El carrer encén els llums,
els cafès són clarianes
quan tot ja està tancat
i els sopars són a taula.
Lluna gronxada al cel,
excelsa lluminària,
fes-nos els somnis bells
tota la nit fins l’alba.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit
Roda l’estiu la seva vida
de fast roent, d’alta conquista.
El cel és llis i transitable
per somnis bells de densa tarda.
Immens de blau, ens acarona,
somiós mar, serena ona.
Escalfor arreu, sol macerant-se
al seu caliu de vital astre.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Anhel de tarda d’estiu,
el mocador roig ondula
entre l’aire llevantí
mentre el camp de blat murmura.
Mocadoret de l’amor
tremolós com una fulla
que véns a fermar al cor
el brogit que mai s’atura.
Aire calent de roselles,
delit dins de l’hora bruna
amb el mocador premut
entre els llavis, roig espurna.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Uns vents de notes
toquen a pluja
damunt els vidres.
Van caient gotes
en els bassals
de melodies.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 