Per Barcelona retrunyen
les nostres passes,
aquell sol de l’hivern
les abraçades,
el mar i el port al fons
tu i jo a les Rambles
olorant l’aire nou
fent passejades.
I preníem cafès
a Ciutat Vella
les mans entrellaçades
l’ànima lluenta,
els poemes als llavis
rojos de festa,
sense ni sospitar
l’àrdua tempesta
que tot ho va arrasar,
veloç i cruenta.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
No canta l’ocell la melodia de la tarda
en el clos premut que és la nostra abraçada,
i el meu plany roent mulla parets i murades
en l’aire que es marceix tancat a dins la cambra.
D’allà no es veu el cel ni s’endevinen flaires
airoses de lilàs ni de les flors boscanes,
i hi ha una febre antiga de soledat amarga
que res no pot desfer a cop de cap besada.
I el riu que duu l’amor s’ofega a si mateix,
perquè no troba el nord i esbarria les aigües
i la dona que sóc s’esfondra amb el seu eix
mentre que el sol es perd per contrades llunyanes.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Llavors el topant del teu cos
era el llindar del món,
la pell jove on s’obria
la flor del paradís.
Sense camí on transitar,
la teva escalfor animal
em conhortava,
tancats en un límit de sol,
espurna perduda
fulgurant a la cambra.
Isolats en un centre pregon,
l’amor s’esponjava,
la felicitat cremava
en el clot de la teva morenor
indòmita enmig de la brasa.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Dissolt en el gran magma
que és la ciutat meva
avança dòcilment
la teva espatlla bruna,
*
el cabell atractiu,
deliciós, pentinat,
lligat molt tendrament
en una fràgil cua.
*
Vetes d’argent el llisten
tot sencer de beutat
i tots els teus suaus trets
de beutat l’acompanyen,
*
home de cos de mel
amb el pit setinat
de pigues i de cel,
de dolçor i abraçades.
*
Entre els petits carrers
de Barcelona antiga
que van a obrir-se al Born
on tens la teva cambra,
*
respires, passes, vius,
flueixes i camines,
t’asseus en els cafès,
rere finestres clares.
*
Jo tinc damunt de tu
el meu mirar que encises,
i el meu amor sencer
et sotja a cantonades
*
per poder-te’l mostrar,
i viure’l, i oferir-te’l,
com l’amant que t’ofrena
allò que a mi em regales.
*
Plaer del teu encís,
que s’emmiralla en lluna,
nacre en la nit lluent
que estatja la delícia,
*
sostenidor del món
damunt d’espatlles pures
on cau el teu cabell
íntim, d’olor de vida.
*
La teva mà em porta
sota el dia que esclata
i a cada cantonada
em beses i em captives
*
i a la cambra amb llençols
que jo vaig regalar-te
em cerques altre cop,
immens, per oferir-te.
*
Per la meva ciutat,
que roda ensomniada,
t’atures un moment
per veure’n el somriure
*
i em cerca el teu esguard
al pòsit que ella guarda
de quan tu i jo anem junts,
i lluu com la celístia.
*
I jo vinc a buscar-te
d’amagat, entre llunes,
la teva bicicleta
em fa constant de guia,
*
tu sempre bru de sol,
de sal de mar, d’escuma,
de joventut d’esclat
que voldré mentre visca.
*
I va rotant el temps
dòcilment, passa a passa,
damunt la Barcelona
que tendrament habites
*
i em tindràs sempre a mi
―qui d’amagat et guarda―
abrusada d’amor,
mentre et retinc per vida.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Mai no va ser perfecte,
però els cossos s’anhelaven,
un corrent de bellesa
transitava l’estança,
la tarda encenia
les seves llums de vetlla
i cada un navegava
la nuesa de l’altre.
Mai no va ser perfecte,
però el rellotge emmudia
el seu gravitar d’astre,
el sol tardà oferia
la llum més vellutada,
i un vol alt de gavina
venia a hostatjar-se
dins la nostra abraçada.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a N., Poemes per als homes
Ve la teva veu
que del fons em parla
i el dia s’eleva
a la meva cambra
que tu has omplert
de viatges i mapes.
Ets com un país
de fràgils paisatges
per recórrer, lent,
per creuar incansable
i arribar a la fi,
on la Terra acaba.
M’esgarrapa el pit
el neguit d’estar-m’hi,
de ser viatgera
dels tossals intactes
del teu paradís
de fruiters i arbres.
La teva veu és
l’aire entre les branques.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
L’alegria s’enlaira,
la música es fa llum.
Balla amb mi
al cor d’aquesta rauxa
que ens torna eteris,
energia neta
sense pes ni embalum.
Publicat dins de Poemes solars
Quan s’ha acabat el viure
resten només els dissenys,
les línies mestres traçades,
gravades a foc que crema,
perpètues, inesborrables.
Com el teu cos fosc d’ocell,
les ales ja mig plegades,
que em tapava veure el sol,
jo que enmig vaig situar-te.
Mar, garses, pelicans, crancs,
les pedres de colors de la badia,
fusta clara, envernissada, de l’hotel,
i aquella extensa i íntima galeria
on per primer cop et vaig veure
i vaig creure que mai t’estimaria.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a B., Poemes per als homes
Es destapà la caixa misteriosa
i d’allà en va sorgir només tendresa.
Tendresa del teu cos, que n’emanava,
tendresa de les mans, focs de revetlla,
els sexes i l’amor guspirejant-ne,
i els frondosos petons… fast, meravella.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Trucava a la teva porta
quan el meu fill dormia
i fèiem l’amor, salvatges,
com per començar el món,
i el crit greu de la jungla
ens llançava a l’abisme
fins que una barca calma
ens recollia al fons.
I en el silenci pur
envoltat pel brau mar
protegit pel brogit
podia passar tot:
aixecar el vol l’amor
com s’enlaira un colom,
la tendresa cobrir
els filats del dolor
i la nit prosseguir
sense estimbar-se mai,
i els petons començar
i tornar el món diürn,
on inicia a l’alba
el vol el pelicà.
Publicat dins de Poemes per a B., Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 