Vesprada

Aquest és un cafè en la vesprada fosca.

L’aire i el terra són molls de ventosa pluja

i arranquen, les llums tènues, vida a l’hora nocturna.

Ja comença setembre i la ciutat respira

i duu noves promeses i l’ànsia de complir-les.

Les cambres ja preparen el seu protagonisme

amb llençols blancs de lli i edredons de flors vives,

i clarors i penombres on cossos morens vibren.

Aquest és un cafè en la vesprada molla

on, generós, el temps, serveix cafès i copes

i dóna un altre tomb  al món esfèric d’hores,

i torna a demanar el que anhela i no troba.