Sangtraït

La cambra en penombra,
sangtraït de l’ànima,
rierol que corre,
cristal·lí de l’aigua.

Entre els camps de blat
la suau brisa amara
roselles i espigues,
mar d’onada mansa.

Dintre el cor batega
la passió amagada
closa en cambra fosca,
sempre impronunciable.

Rere gelosies
cremen els ulls d’ambre
d’ella, que sospira
en l’ardor estancada.

Cavalls en la nit
troten la muntanya
de l’amor ferit,
sangtraït que sagna.

Cap marededéu
no fa cap miracle;
ella amb dolor escriu
solitud amarga.