Va confluir en tu l’exuberància
que els déus benefactors van aplegar,
columna d’una força oceànica,
ferma estàtua que vida va agafar.
Amo de les passions abruptes i humanes
en la mar més ardida vas orsar,
dret al vent davant les maltempsades,
fet de pluja, d’oratges, de brau mar.
I un dia a la platja on recalares
sota el sol jo també havia avarat
i vam tastar-nos el foc i el coratge,
i vam saber que junts no havíem de naufragar. Continua llegint
Publicat dins de Poemes per als homes
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del desig, Poemes del temps
El teu collaret de perles
obre camins en la nit,
en les avingudes plenes.
Fars enlluernen de sobte
els teus cabells tot fragants,
les randes com papallones
la rodonesa dels pits,
la teva oculta nuesa.
I en un lloc desconegut
on el misteri s’arrela,
en la indefensió de tu,
el foc d’una espera encesa.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Dones d’aigua a la gruta del temps,
quin avenir em porteu a les palmes?
Rugirà el lleó, volarà l’ocell, lleu,
cantarà el goig o serà hora foscana?
Dones que el fat coneixeu, i rieu
molt tendrament a l’existència humana,
digueu-me, doncs, què titil·la en el vent,
quin és l’embat del destí que alça ales.
Quina ombra té el seu contorn ja ixent,
dolç i suau o bé agrest de basarda?
Dones fluents a la riba del temps,
deixeu rajar la felicitat clara.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 