Exuberància

Va confluir en tu l’exuberància
que els déus benefactors van aplegar,
columna d’una força oceànica,
ferma estàtua que vida va agafar.

Amo de les passions abruptes i humanes
en la mar més ardida vas orsar,
dret al vent davant les maltempsades,
fet de pluja, d’oratges, de brau mar.

I un dia a la platja on recalares
sota el sol jo també havia avarat
i vam tastar-nos el foc i el coratge,
i vam saber que junts no havíem de naufragar.