Ser viatgera

Ve la teva veu
que del fons em parla
i el dia s’eleva
a la meva cambra
que tu has omplert
de viatges i mapes.
Ets com un país
de fràgils paisatges
per recórrer, lent,
per creuar incansable
i arribar a la fi,
on la Terra acaba.
M’esgarrapa el pit
el neguit d’estar-m’hi,
de ser viatgera
dels tossals intactes
del teu paradís
de fruiters i arbres.
La teva veu és
l’aire entre les branques.