Irromps

Irromps en la meva solitud,

una petita vida de mirada esbiaixada.

Hi irromps a còpia de petons, carícies

i lentes mossegades.

El meu esperit et pren mesura

que traspasses, sobtat, com oriflama.

T’estimaria si restessis amb mi,

però ja sé

que des d’ara

he d’oblidar-te.