Entre els petits carrers

Dissolt en el gran magma

que és la ciutat meva

avança dòcilment

la teva espatlla bruna,

*

el cabell atractiu,

deliciós, pentinat,

lligat molt tendrament

en una fràgil cua.

*

Vetes d’argent el llisten

tot sencer de beutat

i tots els teus suaus trets

de beutat l’acompanyen,

*

home de cos de mel

amb el pit setinat

de pigues i de cel,

de dolçor i abraçades.

*

Entre els petits carrers

de Barcelona antiga

que van a obrir-se al Born

on tens la teva cambra,

*

respires, passes, vius,

flueixes i camines,

t’asseus en els cafès,

rere finestres clares.

*

Jo tinc damunt de tu

el meu mirar que encises,

i el meu amor sencer

et sotja a cantonades

*

per poder-te’l mostrar,

i viure’l, i oferir-te’l,

com l’amant que t’ofrena

allò que a mi em regales.

*

Plaer del teu encís,

que s’emmiralla en lluna,

nacre en la nit lluent

que estatja la delícia,

*

sostenidor del món

damunt d’espatlles pures

on cau el teu cabell

íntim, d’olor de vida.

*

La teva mà em porta

sota el dia que esclata

i a cada cantonada

em beses i em captives

*

i a la cambra amb llençols

que jo vaig regalar-te

em cerques altre cop,

immens, per oferir-te.

*

Per la meva ciutat,

que roda ensomniada,

t’atures un moment

per veure’n el somriure

*

i em cerca el teu esguard

al pòsit que ella guarda

de quan tu i jo anem junts,

i lluu com la celístia.

*

I jo vinc a buscar-te

d’amagat, entre llunes,

la teva bicicleta

em fa constant de guia,

*

tu sempre bru de sol,

de sal de mar, d’escuma,

de joventut d’esclat

que voldré mentre visca.

*

I va rotant el temps

dòcilment, passa a passa,

damunt la Barcelona

que tendrament habites

*

i em tindràs sempre a mi

―qui d’amagat et guarda―

abrusada d’amor,

mentre et retinc per vida.