Ens vam quedar allà, amor.
Entre els trens d’Europa va restar la nostra vida,
la il·lusió com una incandescència,
una felicitat mai no extingida.
Va restar allà la nostra solidesa,
l’aventura infinita compartida,
la sensualitat de la nostra existència,
el nostre món fulgurant, carícia sobre carícia.
Només et cerco a tu tants anys després
d’aquella nostra vida.
Enlloc no he trobat ni hi ha res més
que aquell sol que intensament gravita.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 