Oceà, univers espès
on es perd el teu nom d’aigua,
energia sense fre,
quimera inescrutable.
Criatures es nodreixen
del teu magma insondable,
mons estranyíssims t’habiten,
éssers inimaginables.
Fràgils, els homes naveguen
la teva epidermis blava,
ets l’únic camí i fi
per anar d’una terra a una altra.
Oceà, esperit conscient,
fes un solc d’aigua ben mansa
als navegants que et veneren,
els que no volen nafrar-te.
