Nit roent

Posted on 23 Mai 2015 | Deixa un comentari

diables foc

Nit que duus el foc,
brasa que s’escampa,
embruix de cremor,
roentor que esclata.

Gira fort l’amor,
en la nit de flama,
el vent nuador
n’estreny la rotllana.

Tot l’immens del cel,
la lluna nacrada,
resten en suspens
pel llambreig que emana.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la nit. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.