Nit misteriosa

Nit misteriosa d’aromes,
jo giro les cantonades
perquè el teu aire em sorprengui
entre estrelles argentades.

Nit que acarones la pell
i poses besos als llavis,
nit plena de sentiment,
densa i coent, nit d’astrolabis.

Nit fonda al fondo carrer,
íntima i agosarada,
em prens amb el teu alè
d’aurora i de matinada.

Nit de rosada i d’ardor
que em deixes acariciar-te,
tot el meu cos pren al vol
el secret del teu solatge.

Nit espurnada de goig,
propera i enamorada
de la terra i la remor
del vent que, amatent, t’abraça.