Vincent van Gogh
La blavor del cel tenyeix les llambordes,
estels mariners naveguen l’espai,
cobricel del món en nit vaporosa,
finestres obertes a la llum vessant.
En la nit benigna de la ciutat quieta
cada terrat obre caliu i escalfor,
sota la nit blava fornida d’estrelles
convida a tastar-hi bonança i sentor.
Fast, luxosa festa entre l’aire límpid,
respir entre flaires del món delitós.
La nit amorosa que, tendra, somia
és temps que respira joia sense enyor.
