Mars remots

Posted on 23 Mai 2015 | Deixa un comentari

istanbul cariàtides enfonsades a l'aigua0

Van rodar els déus
engolits per les aigües,
les grans deesses,
darreres en cedir,
suren encara
a l’oceà, ofegades,
on aflueixen
els somnis, al confí.

D’una illa a una altra,
bressades en mar blava,
naveguen, pètries,
entre corrents marins,
els gavians
les prenen per muntanyes,
els somnis rompen
al bressol dels seus pits.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes del mar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.