Mar sensible

Mar, t’irisa el vent gegant,
deu mal·leable i sensible,
amb el nervi ben tibant
del canemàs que irradies.

Mar que reflecteixes cel
i el condenses per nodrir-te,
mar que arreplegues la llum
per tots porus i partícules.

Mar, vibració de soprano
en la teva ària operística,
tens la dolçor i la bravor
de l’amant més exquisida.

Mar, fistoneges les ribes
i xoques als espadats
esmolant, incorregible,
la roca que et tanca el pas.

Mar, ofereixes tranquil·la
petxines i fines pedres,
tresors com imatgeria
de la vida que a dins deses.