Mar mediterrània

Mar blava i antiga,
la brisa et somou, t’ondula i arrissa,
tu maures el blau amb ones de vidre.

Mar dolça i amiga,
el teu serrell fi és randa polida,
tapet colossal de terra indivisa.

Mar alada i rica,
vas precipitant l’embat del teu viure
sota el cel ornat de blens de salnitre.

Mar forta i vívida,
fas trencar les ones, blau marí de tinta,
contra els espadats, gegants que vigilen.

Mar jove i sentida,
t’enduus els vaixells enllà de les ribes,
amb els mariners moguts per les brises.

Mar suau i fina,
les dones de mar preguen i sospiren,
amb els dits creuats: no les tornis viudes!

Mar lleial i ardida,
bressola les naus dels mariners lliures,
retorna’ls a port, les xarxes farcides.

Mar, brúixola i guia,
t’estens amb delit sota el cel que et mira,
prop del teu dens blau la gavina nia.

Mar nostra i brunyida,
mar Mediterrània, pobles et somien
des de fa mil·lennis, i en tu confien.