Mar de la ciutat

Vinc a visitar-te, mar,
espurnejat de delícia
sota el cel ja tardorenc
de la ciutat recollida.

Vinc a olorar el teu perfum,
a caminar per la riba,
perquè el teu embat profund
m’encomani d’energia.

Vinc a fondre’m en el blau
de la teva aigua infinita,
a fer l’ànima cristall
com les ones amb què esquitxes.

Vinc a sentir el teu brogit,
mar que et bressoles al ritme
dels teus pensaments tan clars,
dels teus sentiments de vidre.

Mar excels de la ciutat,
que la penses i l’estimes,
fa mils d’anys que ets captivat
pels seus ulls i el seu somriure.

Pels carrers i pels passejos,
el teu vent encisat vibra
i la teva força empeny
la ciutat que mai no es vincla.

La ciutat que en ella creu
i enceta un i un altre dia,
que fa goig, que viu al ple,
encantada i amb tu lliure.