Lluna mora

Lluna morena en la nit,
alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.

Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.

Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.

Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.

Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.