Vincent van Gogh
Caramels rodons d’estrelles
suspeses al cel nocturn,
us trencarem amb les dents
vora el mar, colrat de llum.
Festa de la nit curulla,
partícula d’infinit,
traspassa’m amb una escletxa
de claror al cor de la nit.
Celístia en incandescència,
titil·lació intemporal,
tempesta d’estels encesa
en nit negra de diamant.
