Carrusel

Jo tinc la teva joventut
entre habitacions i viatges,
en calendaris d’anys on cada dia
apuntava les nostres trobades,
on el teu cabell negre onejava
com el filat més lluent de l’alegria,
on la teva veu m’escoltava
i s’obria pas en mi enmig de la nit viva.
Jo tinc les fulles d’aquells arbres
tremolant per la teva tendresa,
amb el temps nítid de riallades,
la teva mà en mi a les places verges.
I tinc el temps buit sense tenir-te
-si bé endins no has deixat de poblar-me-
com si sens tu no pogués construir-se
mai més cap aixopluc, jardí ni casa.
Com si el nostre carrusel de la vida
hagués aturat per sempre més la festa
i tot s’hagués esmicolat, irrepetible,
sota l’impacte rotund de la tempesta.