Pluja

Brent Heighton

És el capvespre i plou
a parcs i places,
passegem sota sols
de fanals i astres.
Llambrega l’avinguda
polida d’aigua,
la remor de tempesta
fa ressò a l’ànima.
El cel és d’un blau dens,
inescrutable,
el seu espurnejar
lent ens amara.
Als arbres de tardor
són d’or les fulles,
lluentor amb tocs de roig
que endins inunda.
En l’hora olorosa
plena de calma,
el gravitar del món
se’ns encomana.
Sota un paraigua íntim
tracem les passes,
ens envolta el caliu
de l’abraçada.